La dispersió d'oli (DO) es defineix com "una suspensió estable d'ingredients actius en un líquid immiscible amb aigua, que pot contenir altres ingredients actius dissolts, destinats a ser diluïts amb aigua abans de l'ús" (FAO, 2002). A diferència del concentrat de suspensió (SC), en la dispersió d'oli, el transportador oliós substitueix l'aigua per actuar com a fase contínua. Tot i que hi ha una varietat de dispersants per triar per SC, poques vegades hi ha dispersants que puguin realitzar funcions excepcionals en OD.
La barrera prové principalment de:
A. Adsorció competitiva: dins de la formulació OD, el portador d'oli competeix amb els dispersants per l'oportunitat d'adsorbir-se a la superfície de les partícules d'AI. Una gran part de les molècules dispersants no funcionen a causa d'una fallada en l'adsorció.
B. Pobre ionització: els tensioactius convencionals, especialment els dispersants aniònics, són difícils d'ionitzar en un ambient a base d'oli per formar una doble capa elèctrica.
C. Desorció: L'existència d'extrems lipòfils no polars dels dispersants no iònics convencionals dificulta que els dispersants s'adsorbeixin a la superfície de les partícules d'AI d'una manera ordenada. Això conduirà a una adsorció o desorció insuficient i, finalment, a l'agregació de partícules d'IA.
Tots els factors anteriors dificulten el desenvolupament d'un dispersant excel·lent per a OD. L'aspecte físicament no homogeni, la separació de fases al llarg del temps o la formació de crema no fluida, l'emulsió deficient i la dispersió després de la dilució s'observen habitualment en les formulacions OD. No obstant això, com a mitjà de tecnologia de formulació actualitzat o optimitzat, l'OD té avantatges en altres aspectes com: A. La base d'oli seleccionada per si sola es pot utilitzar com a herbicida i donar un efecte sinèrgic. B La pel·lícula líquida formada per OD pot augmentar la cobertura dels actius i millorar la resistència a la pluja. Quan és difícil que els actius que no es dissolen en materials lipòfils penetrin en els teixits del cultiu, OD pot ajudar en aquest sentit.
Els formuladors de la indústria han d'arribar a un compromís: encara que l'aspecte heterogeni no és desitjable i inevitablement existeix una capa de sediments, encara és acceptable si podem controlar el sediment en una estructura relativament solta i oberta. Això significa que el concentrat separat, després d'una lleugera agitació, pot tornar a l'estat quan la formulació està acabada de preparar. Tècnicament, la formació de sediments d'aquesta naturalesa és possible mitjançant la selecció i l'ús combinat de tensioactius i agents reològics adequats. Així, es proposa la demanda de dispersants d'alt rendiment adequats per a formulacions a base d'oli. Un dispersant desitjable hauria de tenir la capacitat de proporcionar un fort obstacle estèric als olis i aconseguir una repulsió electrostàtica després de la dilució de polvorització. Sinvochem va desenvolupar un dispersant anomenat SP-3498D amb caràcter amfifílic, amb una part de la molècula que presenta una gran afinitat amb la superfície de la partícula i l'altra que és soluble en fase d'oli. En la dispersió d'oli, les molècules d'oli competeixen amb les molècules dispersants per ser adsorbides a les partícules d'IA, cosa que pot debilitar la interacció partícules-dispersants. La molècula semblant a una pinta de SP-3498D proporciona grups multi-ancoratge que creen una capa eficaç per adsorbir partícules. Les cadenes laterals de molècules també es van modificar per ser compatibles amb la base d'oli, la qual cosa millora encara més la interacció estèrica. Es va demostrar que aquest dispersant era factible per superar la competència esmentada anteriorment.
A continuació es mostren alguns casos d'aplicació:
CAS 1
De vegades, la base d'oli actiu o impur pot destruir la vostra formulació, fent que el producte acabat sigui molt viscós o fins i tot convertir-se en una crema de gelatina. A la taula 1, es va fer l'addició de gradient de dispersant SP-3498D en un 24% de Nicosulfuron més Atrazina OD. Les dades de la mida de partícula D90 i les fotografies de la microscòpia (Taula 1, Fig 1) demostren un millor control del creixement dels cristalls i la prevenció del risc d'aparició de crema. També s'ha demostrat l'elevació del rendiment en la formulació d'un sol actiu o en configuracions multiactives que inclouen la barreja de Nicosulfuron, Mesotrine i Atrazine.
Taula 1. Viscositat i variació de la mida de la partícula utilitzant diferents dosis de SP-3498D al 24% de Nicosulfuron més Atrazina OD
Figura 1. Observació microscòpica del 24% de Nicosulfuron més Atrazina OD amb addició de gradient de SP-3498D
CAS 2
Es va afegir un 5% de SP-3498D en diverses dispersions d'oli per observar el seu impacte en la viscositat durant el procés de mòlta. Es va observar una reducció de la viscositat en totes les formulacions afegides amb SP-3498D.
Taula 2. Viscositat dels purins de mòlta OD amb/sense SP-3498D
Figura 2. Variació de la viscositat del purí de mòlta OD amb/sense SP-3498D
CAS 3
El principal repte per formular un 6 per cent de mesotrina més un 35 per cent d'atrazina OD és l'augment de la viscositat i la baixa eficiència de mòlta en el procés de producció, donant lloc a una mida de partícula no desitjada i un producte acabat no qualificat. La taula 3 mostra la variació de la mida de les partícules al llarg del temps de mòlta. Podem trobar que introduint un 5% de SP-3498D, es pot assolir una mida de partícula qualificada en poc temps. Es va trobar un nivell similar d'elevació de l'eficiència de la mòlta en un 3 per cent de Nicosulfuron més un 7 per cent de mesotrina més un 20 per cent d'Atrazina OD (figura 3).
Taula 3. Eficiència en la mòlta 6 per cent de mesotrina més 35 per cent d'atrazina OD amb/sense SP-3498D
Figura 3. Mida de partícules d'un 3% de Nicosulfuró més un 7% de mesotrina més un 20% d'atrazina OD després de la mòlta, amb/sense SP-3498D
CAS 4
Quan es tracta d'estabilitat a l'envelliment, l'estructura especial del dispersant SP-3498D garanteix la formació del sediment solt esmentat anteriorment (o sediment "tou"). TURBISCAN es va utilitzar per controlar i avaluar l'estabilitat de l'envelliment a 54 graus durant 48 hores. La turbulència va sorgir amb menys intensitat a la recepta amb un 5% de SP-3498D (Fig 4). Això significava que el dispersant va inhibir amb èxit el creixement i l'aglomeració de partícules, cosa que és beneficiós per mantenir un concentrat estable al llarg del temps. També es va obtenir una elevació de rendiment visible en un 25 per cent de Pymetrozine OD (Fig.5). Evidentment, sense afegir SP-3498D, una capa enganxosa de matèria no dispersa formada a la part inferior sense possibilitat de reversió a una suspensió mentre que es forma un sediment tou per la inclusió del dispersant SP-3498D al recepta.
Figura 4. Resultats turbiscans d'un 6% de mesotrina més un 35% d'atrazina OD amb/sense SP-3498D (54 graus, 48 hores)
Figura 5. 25 per cent de Pimetrozina OD durant l'emmagatzematge d'envelliment (després d'un any)
Característiques de SP-3498D en conclusió:
Permet una excel·lent dispersió en la dispersió d'oli i inhibeix eficaçment el creixement dels cristalls
Redueix la viscositat de DO i els beneficis produint una alta càrrega de DO
Fa que el procés de fresat sigui fàcil i altament eficient
Millora l'estabilitat OD a llarg termini